Per Dani, la vida de cop i volta deixa de tenir sentit. Té quaranta anys, estimava “ella”, la seva parella, i amb ella planejaven tenir un nen. Es diria Izan, les parets de la seva habitació estarien plenes d’estrelles, i la seva arribada seria senyal d’eterna felicitat.Però “ella” fa les maletes i se’n va. Al mateix temps, Dani rep una crida a la que s’aferra com si ara això fos l’únic que pot fer en aquesta vida.
Dani és un cercador de nens perduts, i aquest cop ha de viatjar a Capri per complir la seva missió. Justament Capri, l’escenari del seu descobriment, el lloc on, gràcies a dues persones extraordinàries, va tenir lloc la seva veritable iniciació en aquesta, la seva vida que ara es perd en un incert recorregut. Juntament amb Dani, el lector es retroba amb dues persones segur que no oblidarà. Un ancià que li va descobrir el significat de les coses, un viatger que li va transmetre un saber excepcional. Tots dos van salvar la seva vida, la d’un noi que havia perdut els seus pares, lliurat al seu albir.
Un viatge cap a una sensibilitat nova, diferent, aquesta manera única de veure i llegir la vida d’Albert Espinosa: amor, vida, mort i malaltia. Soledat i amistat-també la meravellosa amistat que es pot establir entre qui està a punt de deixar aquesta vida i qui acaba d’arribar-hi-, i aquesta obligació de ser feliços que, un cop més, aquest dotat escriptor ens transmet amb el seu talent inusual .