Anuncis

broma a mario casas

ALEXANDRA STAN – Mr. Saxobeat

CARLA Y SORAYA!!!

Caputxeta: Carla—— 23 frases

Llop: Alba —– 20 frases

Àvia: Soraya—– 4 frases

Mare: Cèlia—— 11 frases

Criada: Alba—– 5 frases

Caçador 1: Soraya —– 8 frases

Caçador 2: Cèlia —— 10 frases

Narrador: Carla i Soraya

Escena I

Narrador: (Dirigint-se al públic) .- Segur que tots vosaltres coneixeu el famós conte de la Caputxeta Vermella. Oi? … I segur que us va fer pena la pobra Caputxeta, devorada pel llop i la seva pobra àvia, indefensa, Quina pena, oi? (Fa una llarga pausa mentre passeja per l’escenari) Doncs. Us han enganyat, si, així com ho sentiu, us han enganyat sobiranament, i. .. a mi també, és clar … i als vostres pares … i als vostres avis, i a tot el món. Ens han estafat per tot el morro!

Realment no va succeir així, vull dir com ens ho han explicat, si, és veritat que hi va haver una Caputxeta, encara que no sabem amb certesa, si era vermella, blava o potser morada i si el seu nom era aquest o es deia Clotilde o Faustina, ¡Vés a saber! … , També va existir la seva mare com és natural, i la seva àvia, (encara que això, no ho sé amb seguretat), però si sé que hi havia caçadors.

Perquè anem a veure, no siguem ingenus. Vosaltres creieu sincerament, que l’àvia de la Caputxeta podia viure sola enmig d’un bosc i asobre estant malalta? O què a una bona mare se li acut manar a la seva filleta petitona creuar el bosc per on ronda un terrorífic llop? (Imitant el caminar i la veu del llop) Quina mare més cruel seria aquesta no? I asobre amb menjar, apa! Perquè faci olor abans.

I el més graciós de tot: La nena es posa a bacilar amb el llop sobre la boca descomunal que aquest té,, així, per les bones, doncs clar, se la menja. Amb fatxenderies el llop  ¡A qui se li acut!

I quan els caçadors maten el llop i li obren la panxa, allà que surten Caputxeta i la seva àvia, tan tranquil, Apa! Com si res hagués passat! , Sense una sola esgarrinxada.

El que realment va passar és que … però millor serà quan ho veiem, així sortirem de dubtes.

(El Narrador es va pel fons de l’escenari mentre aquest es fa fosc i se sent un udol llastimós del llop, que més aviat sembla el d’un gos de carrer)

Llop. _ Quina vida tant trista la meva, sense una sola ovella per poder menjar.

(Se senten trets d’escopeta a la llunyania)

Llop._ I a sobre m’he d’amagar d’aquests pesats, que es passen la vida perseguint-me amb les seves escopetes per fardar amb els altres, encara sort que són tan dolents que no podrien amb un elefant a dos metres de distància.

Caputxeta. _ On ets lobito? Lobito ¿on ets? Treu el cap el teu naset que vull donar-te un petonet. Camina Lobito.

Llop._ No la suporto, a aquesta. Què li he fet jo? Hem persegueix per tot el bosc i ja no hi ha cau, ni cova en el què hem pugui amagar. L’última vegada hem va trencar tres queixals i un ullal, així com sona. Hem va regalar un suculent filet de vedella, però el va omplir de pedretes de riu i per poc no hem deixa sense dentadura la molt malvada.

Caperucita._ Lobito, on ets? Aquesta vegada et porto un apetitós pastís (dirigint-se al públic i somrient malèvolament: farcit de bitxos) que et farà lleparte els dits, millor dit les ungletes.

Llop._ D’aquí no hem mou ni els mossos d’esquadra. Si hem descobreix sóc llop mort, com les gasta la nena: té cara de Àngel, pero en realitat és un dimoni.

Caputxeta._ Apa Lobito! Confia d’una pobra i indefensa nena que ha de creuar el bosc per anar a casa de la seva àvia que està malalta i soleta!

Llop .- Malalta diu, i s’envà tots els diumenges a ballar al casal dels jubilats i no es perd ni una excursió. La meitat dels terrenys del bosc són seus i té un xalet… Amb una parcel.la de 2.000 metres quadrats Pobre diu! Serà mentidera…

Caputxeta._ Lobito, m’han dit que ets molt veloç Però jo sóc més.

Llop .- Apa, a sobre provocant, la nena!

Caputxeta .-Et reto a una cursa fins a casa de la meva àvia, i qui arribi el primer, té dret a menjar-se el brenar que m’ha preparat la meva. Què et sembla la proposició?

Llop._ Aquesta és capaç de ofegar-me a la piscina, d’aquí no em moc!

Caputxeta .- Vinga pesat! Que ja m’estic cansant. Vols sortir d’una vegada?Que per això et paga la meva àvia, perquè surtis en el conte i et deixis apallissar. A aquest pas aquest mes no vas a cobrar ni un euro, encara que reclamis al Sindicat de Llops.

Lobo._ No si al final em farà sortir la mocosa aquesta. Tal com està el treball, qualsevol es nega.

(El llop es fa el trobadís i interpreta el seu paper de llop ferotge ensenyant els seus força i els seus ullals, però la Caputxeta es el tanca d’un bufetada)

Caperucita._ Tanca aquesta bocassa estúpid, que ja no espantes a ningú. Vinga tria el camí que prefereixes per arribar al xalet, el de la dreta o el de l’esquerra. Va tu el de l’esquerra, jo el de la dreta.

Lobo._ Però senyoreta si el de l’esquerra està tallat i, a més està ple d’esbarzers i de cactus, per aquí és molt difícil passar i a més no m’ha deixat triar.

Caputxeta .- (Li dóna un altre bufetada) Doncs passes, que per això ets el llop i jo una senyoreta, però bé … Tu què t’has cregut? Tu aniràs per l’esquerra i a més hauràs de comptar fins a cent abans de començar a caminar.

Llop .- Però Caputxeta, si jo no sé comptar, mai he anat a l’escola.

Caputxeta. _ (Donant-li un altre bufetada) Si ja deia jo que eres un ignorant, més que ignorant, no sé ni com hem relaciono amb tu, perquè així aprens, vingui i sense saltar cap número.

Llop .- (Amb veu melodramàtica i mirant el bocata amb ansietat) No podries almenys donar-me un tros de pa d’aquest entrepà que t’estàs menjant?

Caputxeta._ (Amb repugnància) Un tros de la meva entrepà de pernil de pota negra? Un tros del meu entrepà amb les teves baves de llop carrer? Ni parlar! ¡Guanyat-ho amb la suor del teu front! Llop pidolaire. Vinga comença a comptar, i sense saltar ni un nombre (Li dóna l’últim bufetada i desapareix de l’escena)

Llop .- Serà desagraïda! Així ensopeguin amb totes les arrels i pedres del camp. Si no fos perquè un s’ha de guanyar el suport anava a donar un cop carrera amb ella la seva mare, la seva àvia i tots els caçadors d’aquest conte. ¡Maleïda sigui la meva estampa Un llop com jo, de prestigi i he de portar aquesta vida de gos.

(El llop està una estona fent que compte sobre un arbre, mentre Caputxeta desapareix pel caminet de la dreta de l’Escenari)

oooOOOooo

Escena II

Madre._ Per fi m’he desfet d’aquesta nena impertinent! Quina plasta! No hi ha qui la aguanti! Mama dóna’m això, mama dóna’m allò altre … I ja ho he dit mil vegades: Demana-la a la teva àvia que és millionària i jo he de “pencar” cada dia per treure’t endavant. Doncs res ella donant la tabarra i avui l’hi he dit: Vés a fer-li una mica la pilota a la teva àvia, li portes aquesta gerreta de mel, un formatget i aquest pastís i et portes aquest entrepà de pernil serrà per al camí.

Però que veig! El pobre llop del bosc plorant sobre un arbre? Això és obra de la Caputxeta, que el matarà disgustos i és l’últim llop que ens queda sa per aquests boscos… Lobito … Què et passa? ¿Què t’ha fet aquesta gamberra de la Caputxeta?

Lobo._ Ai senyora! Quina filla més retorçada té! On ha criat vostè a aquest dimoni de nena, que hem matarà. Doncs no s’ha enterat que vagi a casa de la seva sogra pel camí de les bardisses i els penyals!

Madre._ ¿Pel camí de les bardisses? Et vas a mataràs!

Llop._ ¡Naturalment! Però qualsevol li diu que no! Si li contradius en alguna cosa et dóna una bofetada. Miri com m’ha posat el galta i el morro.

Madre._ Quina barbaritat! Quina nena més bèstia! Surt del seu pare que era tan brut que es va morir d’una indigestió de mongetes. Es va cruspir una olla sencera per no deixar-les per un altre dia.

Lobo._ I què m’aconsella vostè que faci? No la puc contradir.

Madre._ Mira, ves per el camí de la vall. Per l’horta del Tiet Pep, que és un camí que no coneix Caputxeta i avances una llegua i mitja i t’evitaràs els esbarzers i els pedrots.

(Se senten trets cada vegada més a prop)

Llop._ I aquests, també vénen a per mi.

Mare._ A aquests, i als entretindré jo, no et preocupis, i a més aquests no encerten ni a una vaca pasturant davant. Vés tranquil!

(El llop, li dóna les gràcies fent una reverència amb les mans i se’n va pel costat dret de l’escenari)

Mare .- (Mirant per on ha desaparegut el llop) Pobret, quina pena hem fa ¡Com caigui en mans d’aquestes dues harpies…

Cazador 2._ (Tots han de portar ulleres i escopetes. Entren precipitadament a l’escenari). _ Si us aquí. per aquí, s’ha anat per aquí! Ho he vist jo.

Madre._ (entreteniment) ¡Alto, alto, senyors! On van amb tanta precipitació? Se’ls ha perdut alguna cosa?

Caçador 1._Els ¡Senyora caputxa, quina sorpresa! ¿No té vostè por d’estar sola al bosc, quan ronda per aquí un terrorífic llop devorador de dones indefenses?

Madre._ ¿Devorador de què? De dones indefenses diu? Si Lobito, és com de la família, no faria mal ni a una mosca. Només li queda una dent sa gràcies a les bestieses de la meva filla Caputxeta. D’ella és de qui han de tenir por. ¡Quina gamberra!

Caçador 2._ Tan perillosa és? Si sembla una nena encantadora, rosseta, amb aquests ulls blaus i a més tan maca amb aquesta caputxa vermella que li escau tan bé, per cert de Versace, no?

Madre._ No et fïs. Aquesta nena és capaç de doblegar els canons de la seva escopeta perquè quan dispari li surti el tir cap a vosté.

Caçador 1._ Anem al gra i menys xerrameca. Digui’ns per on s’ha anat el llop.

Caçador 2: – Us voleu donar pressa o el persegueixo jo només?

Madre._ No diguin que no l’hi vaig advertir, per mi vostès poden fer el que vulguin.

(La mare els indica el camí de l’esquerra: el dels bardisses i els pedrots)

oooOOOooo

Escena III

(Es lumina l’escenari i han d’aparèixer els caçadors asseguts uns i tirats altres, amb les escopetes escampades, alguns sense ulleres i tots cridant adolorits)

Caçador 1._Els testos s’assemblen a les olles, i deia que la seva filla era una gamberra, doncs mira que ella, Per on ens ha ficat.!

Caçador 2. _ Ai, ai! Jo crec que m’he trencat un turmell!

Caçador 1. _ Doncs jo tinc el cos tan adolorit que amb prou feines ho sento.M’he estimbat torrentera avall i m’he clavat tots els còdols que hi havia al meu pas.

Caçador 2. _ Ai Mare meva, ai Mare meva! Tinc tantes pues i forats per tot el meu cos que temo beure aigua i que se’m surti per tots ells.

Caçador 1 .- I què podem fer?

Caçador 2._Els Lobito corre un greu perill en mans d’aquestes dues harpies, ja que si la filla és dolenta, i la mare pitjor, imagineu com serà l’àvia?

Caçador 1._La ¡La pitjor! Hem de córrer a casa de l’àvia i aconseguir arribar abans que aquestes dues esquarterin el pobre Lobito.

Caçador 2. _ (Coixejant exageradament)-Jo no sé si arribaré, però hem de intentar-ho. Vinga agafeu les escopetes i no perdem més temps! Pobre Lobito … Pobre Lobito!

oooOOOooo

Escena IV

Narrador._ (Sortint des de les cortines)-Diu el conte, que el llop va arribar a casa de l’àvia, se la va menjar, es va ficar al llit i va esperar allà a Caputxeta. Res més lluny de la realitat. La primera a arribar a la casa, millor dit a la mansió, a la majestuosa mansió, va ser Caputxeta. Va arribar tota segura de si mateixa, si senyor, quina era ella per les baralles! Va arribar amb el seu cistell, amb la seva gerreta de mel, la seva formatget i un suculent pastís (El entrepà de pernil serrà, ja l’hi havia menjat, és clar).
No obstant això, no semblava donar-li importància, agitava la cistelleta sense cap cura, com sabedora que el seu contingut no havia de causar cap emoció a la seva destinatària, és a dir a la seva àvia, o com si. Sabés que el seu regal era una menudesa per a aquella important senyora.

Amb aquesta convicció, va trucar a la porta de bronze que tenia davant seu mentre cantussejava allò de: “Qui té por del llop ferotge … “?

(Caputxeta crida diverses vegades al timbre)

Criada._ (fent tot tipus de reverències)-Benvinguda Senyoreta Caputxeta, és un plaer tenir-la amb nosaltres.

Caperucita._ Anem! ja està bé, no em facis més la pilota que porto una bona estona cridant. És què estàs sorda?

Criada._ (Al públic) Quin caràcter! No senyoreta, és que des de la casa fins aquí hi ha un llarg camí.

Caperucita._ Excuses, excuses, vingui digues-li a la meva àvia que ja sóc aquí, i no tardis, que estic esperant.

Criada._ Deseguida Senyoreta. (Se’n va corrent cap al fons de l’escenari)

Caperucita._ ¡Com està el servei! No es pot confiar en cap d’aquestes criades, es creuen més llestes que ningú.

(Apareix el Majordom pel costat dret de l’escenari)

Criada._ La senyora hem comunica que es guardi les quatre porqueries que li mana la seva mare per fer-li la pilota i que les llenci a les escombraries. Ho sento senyoreta, però són les ordres que porto.

Caperucita._ (Tirant la cistella). _ No, si ja ho sabia, això era una forma molt guarra de fer-li la pilota a l’àvia.

Criada._ La senyora diu que m’acompanyi a les seves habitacions. Hem segueix si us plau?

(Caputxeta entra a l’habitació de l’àvia amb una certa “Chulería”)

Caputxeta .- Que pasa amb tu abueli! Ets una tia molt enrollada, si senyor

Abuela._ Deixa’t de petards i digues-me què has fet amb el llop!

Caperucita._ Ho he deixat per l’arrossegament, abueli, a aquestes hores s’haurà caigut pel congost. El vaig enganyar, dient-li que s’anés pel camí de la torrentera i s’haurà quedat per el camí ¿No et sembla divertit? (Caputxeta s’ha de riure de manera eixordadora)

Abuela._ Molt bé Caputxeta, però els llops tenen set vides com els gats, no hem fio, per si de cas, li diré a la criada que s’amagui, i jo em posaré al llit. Si ve, quina sorpresa es va a portarà.

Caperucita._ ¡Àvia, ets genial! Quines idees més bones tens! Així quan s’acosti a mirar-te, jo li dono la primera estacada i quan estigui sense coneixement, demanem socors i cridem als caçadors perquè el rematin, ¡fenomenal!

Abuela._ (Al públic) .- Ja sabia jo que la meva néta tenia els meus gens, però millor que després de la garrotada l’emborratxem, el posem al meu llit i tu l’interrogues i així ens riem una estona. Què et sembla? Després els hi diem als caçadors. Sinó no té gràcia

Caperucita._ Genial!

(S’apaga la llum de l’escenari i ha d’aparèixer el llop en un jaç, mig borratxo i vestit amb una camisa de dormir de dormir)

Caperucita._ ¡Àvia, àvia, Quins ulls més grans tens!

Lobo._Per veure’t millor.

(Caputxeta li dóna una bufetada)

Caperucita._ ¡Àvia, àvia! Quina orelles més grans tens!

Lobo._ Per sentir-te millor! (El Llop intenta protegir-se)

(Caputxeta li dóna un altre bufetada)

Caperucita._ ¡Àvia, àvia! Quina boca més gran tens?

Lobo._ Per menjar-te millor! (El Lobo intenta protegir-se de nou)

Caputxeta .- (Li dóna un últim estacada que el deixa fora de combat). _-Àvia, àvia, aquest, està ja per l’arrossegament!

Abuela._ Ja el podem tirar a la piscina olímpica, i a continuació, crida tot el que puguis i demana socors, perquè vinguin a rematar aquesta bestiola als caçadors.

(Caputxeta i la seva Àvia arrosseguen al llop fins a la vora de la piscina, òssia de l’escenari, quan apareixen, els caçadors)

Cazador 2._ ¡(Tots) Alt, alt! Aneu a cometre un crim i us hem vist. ¡Deixeu anar a Lobito ara mateix o els nostres trets aniran contra vosaltres, malvades!

(Apareixen en l’escena: la mare, i la servitud)

Tots .- És veritat, tots som testimonis del maltractament que li heu fet al pobre llop durant molt de temps. Mereixeu un càstig semblant.

Caçador 2 .- A l’aigua amb elles, Anem a donar-li un bon remullada per malvades i violentes.

Caputxeta. _ No, no, per favor, que no sabem nedar!

Caçador 2. _ No! , No ho feu. seríem igual que elles. El millor és que tots, els va retreure el que han fet i exigim que demanin perdó a Lobito.

(De sobte l’Àvia i també Caputxeta comencen a plorar. Aviat comencen a demanar perdó. Apareix a l’escena la mare)

Madre._ Us prego que ens perdoneu a totes. Elles per tenir tan dolentes idees i jo per protegir-les.

Caçador 1 .- Està bé! Els perdonem, però exigim el seu penediment immediat i la promesa de no tornar-lo a fer més.

Caputxeta. _ Sí, sí, demanem perdó a tots!

Caçador 1. _ No a nosaltres, sinó a Lobito, a qui heu fet patir enormement, com tot el que martiritza i s’aprofita dels animals. ¡Demaneu perdó, ara mateix!

Caputxeta. _ Sí, si, l’hi demanem i a més ara som conscients del mal que li fèiem. ¡Perdoneu Lobito, no ho tornarem a fer.

Lobo._ Per mi, esteu perdonades i no us guardo rancor. Veniu i doneu-me una abraçada (Els tres es fonen en una abraçada) .- Juraria que a més de l’abraçada, Caputxeta m’ha donat una mossegada, però en fi, tinguem la festa en pau!

ESCENA FINAL (Epíleg)

Narrador._ Es van penedir de les accions comeses Caputxeta i la seva àvia? Va ser tan dolenta Caputxeta? És veritat que la àvia es va confabular amb Caputxeta?

Potser tot això va ser inventat?

Serà veritat el conte que sempre ens han explicat?

En qualsevol cas, si aquest conte t’ha agradat,

tria la versió, més del teu gust

i convida a presenciar el teu veí del costat i …

Colorín, colorit, aquest conte … s’ha acabat.

oooOUOooo

La semilla del mal

Història d’una jove de 19 anys (Odette Yustman) que pateix els atacs d’un Dybbuk, unaànima en pena d’una persona morta que ha estat expulsada del cel. Aquest Dybbuk enparticular tindrà la forma d’un jove que va morir al camp de concentració d’Auschwitz. Al costat del seu nuvi (Cam Gigandet) i un especialista en temes paranormals (GaryOldman), tots s’uniran per acabar amb la maledicció que tan mals moments porta a lajove. (FilmAffinity)

On the floor

L’ombra del vent

Una matinada de 1945 un noi és acompanyat pel seu pare a un indret misteriós amagat al cor de Ciutat Vella: El Cementiri dels Llibres Oblidats. Daniel Sempere hi troba un llibre maleït que canvia el rumb de la seva vida i larrossega a un laberint dintrigues i secrets enterrats a lànima fosca de la ciutat. LOmbra del Vent és un misteri literari ambientat a la Barcelona de la primera meitat del segle xx, des dels últims esplendors del Modernisme a les tenebres de la Postguerra. Combinant les tècniques del relat dintriga i suspens, la novel·la històrica i la comèdia de costums, LOmbra del Vent és sobretot una tràgica història damor el ressò de la qual es projecta a través del temps. Amb gran força narrativa, lautor entrellaça trames i enigmes a manera de nines russes en un inoblidable relat sobre els secrets del cor i lembruix dels llibres, lintriga dels quals es manté fins a lúltima pàgina.

Previous Older Entries